Signat: Lluís Solà, membre del Consell Assessor d’Osona per la Independència.
Una llengua és un territori i una població, un poble. I és un patrimoni i una riquesa de la humanitat. No hi ha llengües individuals. La llengua sempre ho és d’una comunitat, respon i correspon a una comunitat, no pas a l’individu. La Constitució consagra el principi d’obligatorietat del castellà o espanyol a tots els territoris de l’Estat, però en canvi refusa d’aplicar aquest mateix principi als territoris on la llengua catalana és la llengua pròpia, a part de les altres llengües que s’hi puguin parlar. La situació de desigualtat i d’injustícia que el refús d’aplicar el principi territorial genera envers la llengua i la cultura catalana és injustificable i evident. De fet, no fa sinó continuar el procés de repressió de la llengua catalana amb mitjans més subtils i més tous però, a la llarga, no pas menys eficaços. El que pretenen els hereus de l’autoritarisme, sota formes aparentment democràtiques, és anar marginant la llengua catalana al seu propi territori, obrar com si el principi de territorialitat no fos una cosa vital per a les llengües. Després ja vindrà l’arraconament definitiu. Continua llegint
