El Diner brut de les Universitats

Signat: Ricard Torrents, membre del Consell Assessor d’Osona per la Independència.

Un dels millors documentals sobre la crisi que estem patint és Diner brut (Inside Job). No només perquè posa nom i rostre als seus causants, sinó perquè demostra que no som víctimes de cap catàstrofe natural ni dels mercats, sinó de la corrupció dels responsables financers. Iniciada a la cúpula mundial del negoci bancari, la corrupció es va estendre fins a l’oficina bancària més modesta, amb la complicitat de governants, periòdics influents, agències de qualificació autoqualificades i universitats excel·lents. Diner brut quedarà com un clàssic del documentalisme sobre la crisi. Una font de primera referència per a qui es pregunti: i això, com va començar, qui ho va engegar? Continua llegint

Més Europa

Signat: Joan Rovira, membre del Consell Assessor d’Osona per la Independència.

Aquests dies estem vivint una mena de refundació d’Europa. La crisi financera està estrenyent fort la Unió Europea i en particular les economies de l’euro.

Sembla que la situació passa per un control més fort dels pressupostos dels diferents estats europeus, un millor control de la despesa i de què se’n fa, dels diners que arriben d’Europa. Continua llegint

La construcció de l’Estat propi: autodeterminació

Signat: Josep Cullell Mirambell, membre del Consell Assessor d’Osona per la Independència.

Després de les eleccions espanyoles del 20 de novembre, hem pogut comprovar, un cop més, que no hi tenim res a fer, al Congrés espanyol, perquè sempre hi serem minoria. Tots aquests anys ens han ensenyat que participar a les institucions de Madrid no comporta ni un sol pas endavant en la recuperació de les llibertats nacionals, en el camí cap a l’Estat propi. Continua llegint

Catalunya amb una mala salut de ferro

Signat: Ramon Barniol Llimós, membre del Consell Assessor d’Osona per la Independència.

No sóc persona catastrofista, això no vol dir que no sigui conscient de les circumstàncies adverses que afecten el nostre país. Catalunya pateix una mala salut per l’hemorràgia contínua de 16.000 milions d’euros (us heu parat a pensar la xifra?) anuals que la debiliten fortament. Els nostres polítics en comptes d’anar a aturar l’hemorràgia es dediquen a distribuir la poca sang que queda a l’organisme (retallades) afectant òrgans vitals sense veure que això només porta a allargar l’agonia del malalt. Els efectes nocius d’aquesta hemorràgia (altrament dit espoli fiscal) es veuen agreujats per aquesta epidèmia anomenada crisi econòmica global. Però si dic salut de ferro és perquè afortunadament podem esperar una solució terapèutica pel malalt, solució que ha de venir de la gent del país, de les persones (d’aquí i de fora) que viuen a Catalunya, estimen aquest país i pateixen els efectes d’aquesta mala salut del país. Cada vegada més la gent és conscient de quin tractament s’ha d’aplicar: la independència. Continua llegint

Als Països Catalans el Català

Signat: Lluís Solà, membre del Consell Assessor d’Osona per la Independència. 

Una llengua és un territori i una població, un poble. I és un patrimoni i una riquesa de la humanitat. No hi ha llengües individuals. La llengua sempre ho és d’una comunitat, respon i correspon a una comunitat, no pas a l’individu. La Constitució consagra el principi d’obligatorietat del castellà o espanyol a tots els territoris de l’Estat, però en canvi refusa d’aplicar aquest mateix principi als territoris on la llengua catalana és la llengua pròpia, a part de les altres llengües que s’hi puguin parlar. La situació de desigualtat i d’injustícia que el refús d’aplicar el principi  territorial genera envers la llengua i la cultura catalana és injustificable i evident.  De fet, no fa sinó continuar el procés de repressió de la llengua catalana amb mitjans més subtils i més tous però, a la llarga, no pas menys eficaços. El que pretenen  els hereus de l’autoritarisme, sota formes aparentment democràtiques,  és anar marginant la llengua catalana al seu propi territori, obrar com si el principi de territorialitat no fos una cosa vital per a les llengües. Després ja vindrà l’arraconament definitiu. Continua llegint